Moli i premsa d'oli de Cal Rajole al Solell de la Barraca

La premsa del molí d'oli de Cal Rajoler al Solell de la Barraca ha desaparegut i amb ell una part de l'historia del Solell, portava estampada la data de la seva construcció 1864 hi ha sota 1913 quant es va instal·lar al Solell de la Barraca, per portar les moles de pedra (es l'únic que queda al seu lloc) es va obrir el camí carreter, ja que nomes existien camins a bast .Al Solell de la Barraca existeixen les restes de tres molins d'oli Aquest de Cal Rajoler(s'he li diu Cal Rajoler per que havien explotat un forn d'obra que hi ha al revolt de la Paella a la carretera que va ha Montserrat el seu nom era Cal Josep). Ha Cal Barraquer hi queden les restes d'un altre moli,hi al mig del bosc ha prop d’una barraca ensorrada queden les restes d'una mola hi la base on rodava la mola(Segons Francesc Torràs fill de Cal Piteuet la seva mare l'hi havia explicat que eren les restes d'una casa anomenada el Single ,segons les explicacions de la gent gran del Solell

Estat de la premsa el any 2005

L'any 2013 no i queda n'hi rastre de la premsa

La premsa tenia gravada la data 1864 hi ha sota 1913 l'any que es va portar al Solell de la Barraca

El moli de moldre les olives

L'Alzina del Calçado

L’Alzina del Calçador Al camí vell que va a l’Ermita de Sant Vicenç de Castellbell ,entre el Castell i l’Ermita a tocar on es posa l’estrella per la Cavalcada de Reis havia existit una grossa alzina anomenada l’Alzina del Calçador els parroquians quant arribaven a l’alzina deixaven el calçat vell que portaven hi es posaven les sabates ho espardenyes noves que tenien per entrar a l’Església,molts venien del Solell de la Barraca ho el serrat de la Beguda ha una hora de camí, la canalla s’hi era a l’estiu anaven descalços hi portaven les espardenyes penjades al coll

Castellbell i el Vilar.Ermita de la Marededéu de Montserrat de la masia de Viladoms de Dalt,antic Mas Llevallol Als anys 70 del segle passat va començar la degradació i espoli de l'Ermita junt amb la masia, les fotografies mes antigues són dels anys 80 quan la degradació ja estava molt avançada,però encara s'observaven les pintures del seu interior, entre els trinxeraires i els buscadors de tresors només n’ha quedat l'esquelet.A la dècada dels anys 60 del segle passat es va intentar fer-hi una urbanització que portava el pompos nom d’El Tirol de Montserrat per sort no va tirar endevant Aixi estave al 1980 Restes de les pintures Any 2000 Interior de l'ermita al 2010